·  TEL. 93 638 04 81 · EMAIL santoangel@santoangel.org
 · 

Notícies

Ousman Umar

27-10-2018
"Soc la persona més afortunada del món"

Ousman Umar, buscant el paradís

Ousman Umar, fundador de l'ONG Nasco, va visitar la nostra escola dijous amb l'objectiu d'explicar la seva experiència com a immigrant africà des del seu país d'origen, Ghana. La seva història, un dur viatge que es va allargar cinc anys, va començar a la seva aldea i el va portar per diversos països com Togo, Benín, Níger, Líbia, Algèria, Marroc i Mauritània per acabar a Fuerteventura i finalment a Barcelona. "Podria haver anat en línia recta però jo era analfabet i no sabia interpretar un mapa”, ens va aclarir l'Ousman en relació a aquesta enrevessada ruta.

L'Ousman va oferir-nos un relat ple d'anècdotes, molt dures però també esperançadores sobre el fet migratori on va destacar la mort de 51 persones, entre les quals hi havia el seu millor amic, en una de les barcasses que es va enfonsar només sortir de Mauritània camí a Fuerteventura. Ens va explicar com literalment s'havia d'enterrar a la sorra a les fredes nits que passaven al desert del Sàhara després de suportar temperatures de 40 graus durant el dia. Recordava amargament com havia de beure la seva pròpia orina per no morir deshidratat o com va haver de dormir al carrer en una nit de febrer molt freda a Barcelona amb només 17 anys, cosa que va descobrir amb la prova de canell que li van fer a Canàries, "jo només sé que vaig néixer un dimarts i això és el que realment importa”, ens va assegurar.

Finalment, ja a Barcelona, on va arribar perquè era menor d'edat i no el van poder repatriar, va dormir al carrer i va estar 24h sense anar al lavabo perquè "al paradís no es pot escopir” i menys "pixar”, va pensar. Aquell home blanc, del què tant li havien parlat al seu poblet, l'home blanc que era l´únic capaç d'anar en avió, l'home blanc que a una nena de la seva família li semblava un monstre, finalment el va "salvar”. "Em vaig apropar a una senyora i vaig pensar que m'ajudaria”. Avui dia, aquesta senyora és la seva mare adoptiva i l'Ousman té una família a Sant Cugat. Una nit dormia al carrer, a la següent dormia en una habitació amb calefacció i plorava demanant-se "per què”, "per què”, "per què” de tant patiment i a la vegada, tanta fortuna.

La història de l'Ousman és una història amb un final feliç però plena de dificultats que és un exemple vital de les migracions, molt cops forçades, de milers d'africans en busca del "paradís”. Al mateix temps ens recorda en primera persona com els últims anys hem viscut a Europa un trànsit migratori brutal sobretot arrel de la guerra de Síria que va plantejar la necessitat d'elaborar noves lleis i iniciatives que poguessin regular l'arribada massiva, en aquest cas, de refugiats. A la Convenció Internacional de Ginebra s'estableix qui és una persona refugiada i es decideix a qui se li garanteix l'asil. Aquesta iniciativa, que va ser aprovada el 1951  amb el fi de protegir els refugiats europeus després de la II G.M, prohibeix expulsar o retornar a una persona al territori de qualsevol país en el què la seva llibertat o la seva vida es trobin amenaçades o puguin patir tortura, tractes inhumans o vulneracions dels seus drets humans fonamentals (https://www.cear.es/derecho-de-asilo/).

Al llarg del nostre projecte, Un pont de mar blava, els alumnes han pogut aprendre i conèixer les dificultats dels refugiats i han establert les diferències respecte un migrant que habitualment marxa del seu país per motius econòmics o professionals com és el cas de la "fuga de cervells”. Refugiats que marxen, països que tenen més del 47% de població a l'estranger com és el cas de Bòsnia i Hercegovina (guerra dels Balcans) o La Guyana amb un 63%  o èxodes massius com el palestí, amb un 74% de la seva població allunyats de la seva llar. En definitiva, la història d'Ousman ens ajuda a tots a ser més empàtics, a conèixer de primera mà un relat terrible però amb un final feliç i amb un missatge d'esperança per aquelles persones i aquells països que volen "tirar endavant”, que volen fer des seu país un lloc millor on viure i no deixar enrere allò que més estimen perquè, com deia l'estimat periodista Andrés Montes, la vida puede ser maravillosa...

 

Reflexió: us recomanem que veieu aquest petit vídeo, us portarà 4 minuts

https://www.youtube.com/watch?time_continue=89&v=PX4V-02w92w

 

Xavi Sigüenza

  

 

 


Xarxes socials: